Homo sacer

Homo sacer (expressió llatina que significa «home sagrat») és un estatus que prové del dret romà arcaic: es tracta d'una persona que és exclosa, a qui qualsevol pot matar sense que es consideri homicidi (qui occidit parricidi no damnatur), però que no pot ésser l'objecte d'un sacrifici humà en el marc d'una cerimònia religiosa (neque fas est eum immolari). Aquesta persona no disposa ja de cap dret cívic.

En el seu tractat De Verborum Significatione (Sobre el significat de les paraules), Sext Pompeu Fest, sota la rúbrica Sacer mons, després de la referència al Mont sagrat que els plebeus varen consagrar a Júpiter en el moment de la seva secessió, indica:

"Però hom anomena home sagrat (homo sacer) a l'home a qui el poble ha jutjat per raó d'un crim; no està permès sacrificar-lo, però qui el mati no serà condemnat per homicidi, ja que en la primera llei tribunícia es preveu: «Si algú mata un individu que sigui sagrat d'acord amb aquest plebiscit, no serà considerat homicida». D'aquí que s'acostumi a anomenar sagrat a l'home dolent o impur."^[1]

Es tracta, amb el ritual primari del sacrifici, d'un dels elements fundadors del pensament màgic-ritualista que sorgeix en la història de Roma.^[2]